Taronja

Avui he recordat la veu potent del Tano a prop de la porta mentre tots treballem. Quan la Sesé el cridava “Bon dia, Tano!” i ell li deia “Bon dia, Taronja”, amb una jota rasposa. Deambula pels carrers propers al taller i cada dia me’l creuo a quarts de nou davant de La Paloma amb la seva pila de “butanos” carregats al carro que encendran fogons i estufes dels veïns. Taronja butà, taronja roent. M’adono que indubtablement aquest és el color de Tinta Invisible, el to més càlid que existeix en l’espectre cromàtic. Rumio si Alfons Borrell també ho va intuir així quan va escollir-lo, i va plasmar les quatre parets del taller-llar inundades de foc.

Carla Cànovas